Anar amb en Gerió per Girona!

Avui us vull presentar en Gerió!

És el tren de Girona, i durant uns aproximats 30 minuts, ensenya tota la zona del Barri Vell de la ciutat a tots aquells encuriosits que hi pugin. Si per altra banda no voleu agafar el trenet, segurament us el podeu trobar passejant pels carrers més cèntrics i del barri vell, que no solen ser transitats per cotxes, explicant totes les històries de cada racó, ja sigui en català, castellà, anglès o francès.

Temptacions de marxar de Girona a la Llibreria Olyssus

Durant la diada de Sant Jordi que vam tenir dissabte passat, molts van ser qui es van apropar a la llibreria Olyssus de Girona per comprar una bona guia, ja que està especialitzada en guies de tot arreu del món.

Des de llibres de llegendes, tradicions, fins a una propia guia de la ciutat de Girona, fins a llibres que t'ensenyen com fer la volta el món de diferents maneres, passant per guies de tots els països, boles del món i mapes mundis.

Anar a veure el Tarlà

Han arribat les Festes de Primavera de Girona, i aixó es tradueix amb espectacle al carrer, i sobretot, que ja tornem a tenir el tradicional Tarlà penjant de la bara. El dissabte 15 d'abril el van penjar tot seguit d'una cercavila de la Fal·lera Gironina per tot el Barri Vell. Des d'aquell moment, la cua per pujar al primer pis de l'escala per pujar a rodar el tarlà no ha fet res més que augmentar, amb tot de pares i mares, amb nens i nenes, i sobretot cotxets, al final de la Rambla. A dia d'avui ja li falta una cama, així que sigueu preventius a l'hora de passar-hi per sota, no fos cas! 

La Setmana Santa ha coincidit amb les Festes de Primavera, que esperem que convidi a molts a visitar la nostra ciutat, i a que s'animin a comprar la mona i el tortell per les pastisseries de Girona. I no ens n'oblidem, dissabte és Sant Jordi, i la ciutat estarà més bonica que mai! Animeu-vos a venir, encara que sigui per saludar el nostre Tarlà, que estarà penjat fins aquest diumenge!

L'àngel de la Catedral de Girona

Sobre el punt que sembla el més alt, i amb el suport de la majestuosa Catedral, hi trobem el vigilant de la ciutat, l'àngel de la Catedral. Veu tot el que succeeix, i suposo en més d'una ocasió ens ha observat amb un cert punt crític. Des d'aquest punt tan alt, i la falta de companyia, té ganes de compartir moments amb els gironins, però no pot renunciar al seu deure. 

Feu companyia a l'àngel, aneu-lo a observar des de qualsevol punt alt de la ciutat: muralles, jardins, mirador... potser podreu sentir empatia i veure la nostra ciutat des d'un punt extern, i amb certa melancolia.

Fotografia d'Albert Gispert, gran fotògraf gironí.

Comprar un fuet a les parades del Barri Vell, i acabar-te’l abans d’arribar a casa

Vas passejant i et trobes moltes paradetes, molt juntes entre sí, com si tinguessin fred i s'agrupessin per abrigar-se. N'hi ha al Pont de Pedra, a la Plaça Independència, a la Rambla, i a fins i tot al carrer Santa Clara. Moltes venen collarets, anells i altres joies fetes de manera artesana, com mocadors, sabates, o peces de roba. Quan ja portes una estona passejant, et trobes les parades de la Rambla, que t'ofereixen formatges, embotits, i dolços. La gana se t'obra i no tens més remei que comprar allò que et tiri més: saps que és bo i que no et pots resistir a la temptació. 

Saltar al pont de la Princesa

Tots els ponts de Girona són bastant peculiars entre sí, comparteixen el mateix paisatge, però no n'hi ha cap de més romantic que el pont de la Princesa. És senzill, i amb les llums centrals de nit queda propi d'una pel·lícula, on hi ha d'haver alguna parella flirtejant. Molts han estat els que hi han deixat el seu candau com descriu Moccia en les seves novel·les, amb el nom dels enamorats. 

Tot i el seu caràcter romantic, també podem observar que just al centre, el pont és molt prim, la qual cosa anima als vianants que hi passen, de saltar-hi un cop són al centre, i després notar com el pont es mou, creant una certa curiositat, por i divertiment. Serà molt resistent aquest pont, perquè per les vegades que la gent hi ha saltat, no hi ha hagut cap desprendiment ni res semblant!

Us deixo amb l'experiència, però em sembla que ho haureu de comprovar vosaltres mateixos de primera mà, ja que al vídeo no es pot apreciar el moviment del pont.

Anar als balls tradicionals de la Rambla

Quan arriba la primavera, el ritme s'apodera cada dijous de la Rambla, amb música tradicional en directe, i la gent s'anima a ballar encara que hagi anat a parar allà per casualitat. 

Fer uns natxos a la taverna irlandesa de la Rambla (Mc Kiernans)

Una taverna amb bona música, ben amoblada, amb olor a fusta i cervesa, i amb molt bon ambient. Fa pocs anys que està a Girona, però ja s'ha tornat en un lloc molt important per l'oci dels gironins. 

L'esperit irlandès hi és a tots costats, es transmeten partits de rugbi i altres lligues no propies d'Espanya, els cambrers dominen l'anglès perfectament, i el menjar, concorda amb tot l'ambient creat.

Us deixo amb un vídeo del sopar que d'ahir nit, uns natxos i un plat combinat amb aros de ceba, nuggets, patates fregides, i altres coses per l'estil.

Això sí, encara que no ho sembli, sí que tenen nata MUNTADA!

Anar amb Girocleta

Per gaudir de la ciutat, el millor és poder anar per qualsevol lloc, i aixó ho permet la Girocleta. Pots passejar pel Barri Vell, per la zona comercial, anar a donar un vol per la vora del riu... i no et cansaràs tant si vas amb bicicleta. 

Aquest servei ja ha complert gairebé dos anys, i ha anat evolucionant de manera progressiva. El passat setembre es van estrenar dues noves estacions, afegides de les 8 que es van implantar inicialment. També es van afegir 100 bicicletes noves que comporta un abast total de 260 bicicletes. Els aparcaments també han anat augmentant progressivament, i les reparacions han estat constants.

La inversió que ha fet l'Ajuntament de Girona ha estat considerablement alta, però ha obtingut uns resultats molt bons per apostar per un transport més saludable i sense problemes de contaminació i trànsit.

A la fotografia em podeu veure l'estació de la plaça Catalunya, la qual és la més concorreguda pels usuaris de la Girocleta, i la que més moviments sofreix durant el dia. I sí, jo també sóc usuaria de la Girocleta, des del primer dia! I us animo a que us en feu, tan sols val 30 euros l'any i la pots agafar sempre que vulguis!

Buscar el dimoni de les voltes de la rambla

A les voltes de la rambla no hi ha cap dimoni! Aquest es troba entre la Plaça del vi, i el carrer ciutadans.
Jo també estic descobrint Girona, i mireu, no en tinc ni idea de quin dimoni es refereix a la llista! Sota les voltes de la Rambla n'hi ha tres, però s'assemblen més a uns follets que no pas a uns dimonis!
Aquest fet, a part de demostrar que no conec tan bé Girona com em penso, també explica que aquesta ciutat està plena de racons característics, atribuibles a milers de llegendes, que ja sembla que es confonguin entre si.

Veure els quatre rius que envolten Girona

 El Ter, el Güell, el Galligans i l'Onyar, aquests són els quatre rius que travessen Girona. Els trobem representats a diferents simbols de la ciutat, i també al centre, on hi podem veure el grabat al terra com a la foto, indicant el recorregut dels diferents rius amb la senyalització geogràfica.

Tornar al Museu del Vi, i recordar vells/bells temps

-Al final et deixen sortir?

-Li he preguntat al pare, i m'ha dit que sí.

-Doncs hem dit d'anar a sopar al Museu del Vi.

-Ah si? Ja li demanaré diners a la mare.

-Sí sí, allà ens serviràn alcohol, ja l'has probat?

-Què dius! No, encara no. 

-Ja saps què toca!

Jugar al parxís al bar La Terra

Quan entres, sembles estar al cor de l'oci dels gironins: tot de colors, gent parlant, rient, diferents taules i coixins, i amb el paisatge exclusiu de les cases de l'Onyar. Gent de totes les edats, de tots els estils, que segueixen diferents modes, però tots coincidim al mateix bar, La Terra. Hi respires tranquil·litat, bon ambient, positivisme, i molta gent hi va per fer l'exercici d'aïllament dels problemes.  

Anar-hi ha estat un bon exercici per recordar els jocs tradicionals als que jugava quan era petita, i tornar a reviure les normes del joc del parxís. Us enrecordeu de les barreres? De mantar fitxes? De no poder treure nova fitxa si no treus un 5 al dau? Aneu a passar una bona estona a La Terra, i expliqueu-me quina ha estat la vostre experiència!

Escoltar el xinès que toca l'instrument de corda

Girona ha incrementat el nombre de rodamons i sensesostres durant els últims cinc anys. Se solen concentrar al centre de la ciutat, per poder aprofitar tots els visitants que es concentren al Barri Vell. És una llàstima que fins i tot, acabem reconeixent aquestes persones. Els caps de setmana, se sol trobar a aquest xinès, amb un instrument molt peculiar, un instrument de tan sols dues o tres cordes que es toca de manera similar a un violí.

Fotografiar els reflexes de les cases al riu Onyar

Diuen que en Joaquim Nadal, primer alcalde de Girona, va anar de viatge a Florència. Un cop allà, es va enamorar de les cases del riu, totes de diferent color i mida, cada una amb una personalitat diferent, que encaixaven a la perfecció i formaven una imatge pintoresca.

Ja teniem les cases, així que es va decidir aplicar-li una mica de color  a les cases del riu Onyar, i tot i de no tractar-se d'una idea original, per la bellesa de la nostra ciutat tot hi val, oi?

Girona va deixar de ser grisa, ja tenia color, i aquesta imatge s'ha convertit en la més buscada pels turistes que venen a Girona. 

Fer un petó al cul de la lleona

El cul més petonejat de Girona, el cul de la lleona, situat de la plaça de Sant Feliu. Quina estranya tradició això de petonejar un cul, que està situat a uns tres metres d'alçada!

Tot i viure a Girona, no m'havia preguntat mai el perquè d'aquesta tradició, i vaig decidir investigar. Resulta que aquesta columna se situava al número 19 del mateix carrer, i posteriorment la van posar al lloc actual. Inicialment, van catalogar que l'animal de la columna era un mono, pel seu caràcter d'agafar-se a la columna. Més tard, van veure que es tractava d'una lleona, amb un culet molt mono.

Es diu que no es bon gironí, el que no ha fet un petó al cul de la lleona, i aixó engresca a molts turistes a fer-ho. Fins i tot n'hi ha alguns que es confonen de cul, i pugen a l'estatua equivocada, i et trobes al diari titulars com "La policia troba un grup de turistes enfilats al Lleó del Mercat; s'havien equivocat i pensaven que eren a la figura de la Lleona".

Parlant d'anècdotes, cal recordar que l'Ajuntament de Girona va recomanar no fer el petó a la lleona durant la temporada en què la grip A es va convertir en protagonista de tot. Es va retirar l'escaló necessàri per arribar al culet.

Anar al Colmado Moriscot i mirar el licor amb el llangardaix i el de les rates que tenen a l'aparador, i preguntar-se si mai el vendran.

Estas passejant, veus un aparador ple de productes, algunes marques les coneixes, d'altres no, i de sobte, veus unes rates al fons d'una ampolla, amb una etiqueta amb lletres xines. Això es ven? Quan deu valdre? És bo? Quin sabor deu tenir? Quin fastig! 

I quan ja acabes de fer el repàs a l'aparador, un altre ensurt, una ampolla de licor amb dos sargantanes dintre. Et tornen les preguntes d'abans al cap. Comences a posar sota criteri la botiga, i no entens res. Entraries per preguntar i resoldre les preguntes... però fa respecte. 

Doncs avui us resoldré el dubte: no es venen, hi són per decoració. La resta de preguntes, ja no vaig gosar fer-les, doncs no crec que ningú gosi probar-ho.

Veure un partit del F.C. Girona al camp

Tant de Barça, tant de Barça! Mirem cap a casa que tenim una bona afició! Amunt Girona!!

El dimarts a les nou del vespre, jugava el Girona FC contra l'equip del Granada, al camp de Montilivi de Girona. Més de 9.500 aficionats vam emplenar l'estadi, que en aquest partit es tenia l'entrada gratuïta. Per molt que no es pagués, vaig trobar increïble l'aglomeració de gent i cotxes que hi havia a la zona del camp, no es distingia ningú entre tanta multitud, i tots fent pinya per animar l'equip de Girona, que molt hi té a dir en el món de la lluita i la passió pel futbol. 

El Girona va deixar un bon llistó i va quedar molt bé davant de tota la seva afició que l'havia anat a veure, un gol a cada part del partit, i una bona defensa en tot moment, que va aguantar el 2 a 0. El meu objectiu era grabar un dels gols del partit, però no va poder ser! Així que us deixo amb unes quantes fotografies, i un vídeo d'un gairebé gol del Girona. 

AMUNT GIRONA; AMUNT!

Fer una xocolata desfeta a l'Antiga

Quedes per donar un vol per Girona amb algú que fa temps que tenies ganes de quedar i xerrar una estona, però la feina sempre estressa i ho acabeu postposant per un dissabte a la tarda.

Fa fred, et fa mandra sortir de casa, però has quedat, i agafes l'abric, la bufanda, els guants i les botes, surts de casa acomiadant la calefacció amiga, i apures els últims minuts per arribar al punt de trobada. Et saludes amb dos petons, fregant el nas congelat amb la galta de l'altra, et disculpes pel retard, i vas notant cada vegada amb més intensitat que el fred et recorre les cames, els peus, els dits de les mans, i que els ulls se t'estan quedan encarcarats per llàgrimes del vent que passa. Aleshores, veus un cert grau de complicitat i empatia amb el company o companya, que mig tremola de fred d'haver-te esperat durant poc més de cinc minuts. Abans de començar a xerrar sobre qualsevol tema, ja saps que el que toca és anar a l'Antiga i fer una xocolata per recomposar-se, així que li planteges, i el camí fins allà ja sembla molt més càlid. La cafeteria Antiga, peculiar pel seu estil del modernisme, i pel seus colors, el verd i el blanc, et transporta a una cafè més propi de la Girona de fa uns anys passats.

Pujar al Pirulí

Es veu desde tots els punts de Girona, i se situa just darrera de l'AC Hotels, a la zona de Vistalegre. No amaga cap secret, és una torre de comunicacions de la nostra ciutat, que si bé ens ajuda a rebre i donar informació, no queda pas bonic entre el paisatge. La comunicació d'una ciutat, depèn d'aquesta torre que anomenem de manera peculiar els gironins "pirulí". En aquest cas és l'ull que tot ho veu, però a més, que tot ho sap.

L'experiència de pujar el pirolí no crec que sigui necessària per ser un bon gironí, però he pogut gaudir d'unes bones vistes, acompanyades amb la llum d'una preciosa posta de sol, i amb molt bona companyia.

Trobar el plànol de París a les voltes de les Rambla

Des dels inicis de les civilitzacions sedentàries, s'han creat poblacions ben localitzades, la qual cosa significava que estiguessin en una zona propera a un riu o a la costa, i que també hi hagués una bona terra i vegetació. La supervivència dels habitants que regien en aquella zona, havien de saber on caçar i recol·lectar, i tenir sort perquè les pluges fossin constants en la mesura necessària.

La població de Gerunda, coneguda avui com Girona, és una de les ciutats que s'ha format per aquest criteri bàsic: quatre rius, i diverses muntanyes properes, i la seva distància tant amb el mar com amb els Pirineus és bastant reduïda. Una situtació ideal, que res té a envejar amb altres ciutats europees. 

París, la capital francesa i idealitzada de l'amour, comparteix aquests trets amb la nostra ciutat. No només aixó, sinó que els seus caràcters europeus, i les seves relacions amb el món bohèmi són similars. El Barri Vell de Girona recorda els carrers infinits del cor de París. Sota les voltes de la Rambla trobem aquest mapa dibuixat d'aquesta ciutat, convertint Girona en una ciutat més cosmopolita, amb bones relacions amb ciutats veïnes, a les quals res hi tenim a envejar.

Comprar un llibre a la Llibreria Geli

Miris on miris, una pila de llibres, de tots colors, mides i autors. Un racó on la literatura pren vida i es manifesta en quantitat i qualitat. La Llibreria Geli s'ha convertit en un tret característic de Girona, on regna el caos dels llibres. Entre tanta diversitat, segur que algun escau a la teva personalitat.

L'últim llibre que m'he comprat a la Geli: "El primer dia" de Marc Levy. El vaig veure entre una taula plena de llibres i em va cridar l'atenció. Potser va ser la portada, el que explicava la contraportada, la seva olor, o el que vaig poder fullejar a la mateixa llibreria, però ja fa setmanes que està a la meva tauleta de nit.

Fer un viatge a l'ascensor públic del Barri Vell sense respirar

Per a tots els alumnes de la Universitat de Girona que estudien a una de les facultats més ben situades de Girona, i que ho paguen pujant cada dia al Barri Vell, normalment amb aquest ascensor.  (No recomano que ho proveu si feu tard a classe, l'asfixia no és bona!)

Descobrir la plaça més petita d’Europa

La plaça més petita d'Europa, anomenada la Plaça dels Raïms, s'amaga al cor del Barri Vell de Girona. Avui m'he disposat a visitar-la amb dues amigues, i tot i que la plaça no amaga cap secret en sí, a part dels pocs metres quadrats que té, hem tingut una grata sorpresa.

Quan ja marxavem, una dona gran ens ha dit si erem catalanes, i hem començat a parlar amb ella amb tota confiança. Ens ha ensenyat que la plaça té una sortida a la Rambla just al costat d'una botiga de sabates, i que està dissenyada pels enamorats que es feien visites d'amagat. 

Un cop hem arribat a la Rambla per la porta "dels enamorats", la senyora Veva ens ha començat a parlar molt amablement, i fins i tot ens ha dit que la passem a veure algun dia, deixant-nos la seva targeta. Per si hi ha algú encuriosit, està jubilada i es dedica a arreclar peces de roba. Hem trobat una segona àvia que ja ens volia arreclar les jaquetes! 

Fer unes braves i una H10 al König

Per agafar energies per complir amb la llista del blog, ahir a la nit vaig passar pel König de Jaume I amb uns amics, a sopar el deliciós menú que ofereix la llista, una H10 i unes braves!

Què he de dir... les braves no es poden trobar enlloc més, amb una salsa entre picant i suau, que acaba de fer el ple amb unes patates que no semblen pas congelades! L'hamburguesa 10, amb bacon, ou, i molts altres elements calòrics, omplen la boca d'una hamburguesa de veritat, de les que et penses que et menjaràs quan vagis al McDonnal's i que al final veus que l'hamburguesa de l'anunci era farsa.

Vaig acabar ben tipa, però ha valgut la pena! 

Disposada a viure Girona

Avui comença el blog dedicat a la llista que hem anat construint els gironins a partir del grup de Facebook "50 coses a fer a Girona abans de morir". Ens dedicarem a complir amb la llista, i amb moltes altres propostes relacionades amb l'esperit del modus vivendi que comporta Girona.

Serà una llista més a complir abans de morir, que esperem que no acabi com els desitjos del nou any, sinó que s'ajusti més a una llista com la d'Erl. L'objectiu és que la gent de Girona s'hi senti identificada, i la que no l'ha visitada mai, intentarem que se li remoguin les ganes de provar-ho i que la curiostitat desperti les ganes de visitar la Girona que enamora.