Fer una xocolata desfeta a l'Antiga

Quedes per donar un vol per Girona amb algú que fa temps que tenies ganes de quedar i xerrar una estona, però la feina sempre estressa i ho acabeu postposant per un dissabte a la tarda.

Fa fred, et fa mandra sortir de casa, però has quedat, i agafes l'abric, la bufanda, els guants i les botes, surts de casa acomiadant la calefacció amiga, i apures els últims minuts per arribar al punt de trobada. Et saludes amb dos petons, fregant el nas congelat amb la galta de l'altra, et disculpes pel retard, i vas notant cada vegada amb més intensitat que el fred et recorre les cames, els peus, els dits de les mans, i que els ulls se t'estan quedan encarcarats per llàgrimes del vent que passa. Aleshores, veus un cert grau de complicitat i empatia amb el company o companya, que mig tremola de fred d'haver-te esperat durant poc més de cinc minuts. Abans de començar a xerrar sobre qualsevol tema, ja saps que el que toca és anar a l'Antiga i fer una xocolata per recomposar-se, així que li planteges, i el camí fins allà ja sembla molt més càlid. La cafeteria Antiga, peculiar pel seu estil del modernisme, i pel seus colors, el verd i el blanc, et transporta a una cafè més propi de la Girona de fa uns anys passats.