Anar als balls tradicionals de la Rambla

Quan arriba la primavera, el ritme s'apodera cada dijous de la Rambla, amb música tradicional en directe, i la gent s'anima a ballar encara que hagi anat a parar allà per casualitat. 

Fer uns natxos a la taverna irlandesa de la Rambla (Mc Kiernans)

Una taverna amb bona música, ben amoblada, amb olor a fusta i cervesa, i amb molt bon ambient. Fa pocs anys que està a Girona, però ja s'ha tornat en un lloc molt important per l'oci dels gironins. 

L'esperit irlandès hi és a tots costats, es transmeten partits de rugbi i altres lligues no propies d'Espanya, els cambrers dominen l'anglès perfectament, i el menjar, concorda amb tot l'ambient creat.

Us deixo amb un vídeo del sopar que d'ahir nit, uns natxos i un plat combinat amb aros de ceba, nuggets, patates fregides, i altres coses per l'estil.

Això sí, encara que no ho sembli, sí que tenen nata MUNTADA!

Anar amb Girocleta

Per gaudir de la ciutat, el millor és poder anar per qualsevol lloc, i aixó ho permet la Girocleta. Pots passejar pel Barri Vell, per la zona comercial, anar a donar un vol per la vora del riu... i no et cansaràs tant si vas amb bicicleta. 

Aquest servei ja ha complert gairebé dos anys, i ha anat evolucionant de manera progressiva. El passat setembre es van estrenar dues noves estacions, afegides de les 8 que es van implantar inicialment. També es van afegir 100 bicicletes noves que comporta un abast total de 260 bicicletes. Els aparcaments també han anat augmentant progressivament, i les reparacions han estat constants.

La inversió que ha fet l'Ajuntament de Girona ha estat considerablement alta, però ha obtingut uns resultats molt bons per apostar per un transport més saludable i sense problemes de contaminació i trànsit.

A la fotografia em podeu veure l'estació de la plaça Catalunya, la qual és la més concorreguda pels usuaris de la Girocleta, i la que més moviments sofreix durant el dia. I sí, jo també sóc usuaria de la Girocleta, des del primer dia! I us animo a que us en feu, tan sols val 30 euros l'any i la pots agafar sempre que vulguis!

Buscar el dimoni de les voltes de la rambla

A les voltes de la rambla no hi ha cap dimoni! Aquest es troba entre la Plaça del vi, i el carrer ciutadans.
Jo també estic descobrint Girona, i mireu, no en tinc ni idea de quin dimoni es refereix a la llista! Sota les voltes de la Rambla n'hi ha tres, però s'assemblen més a uns follets que no pas a uns dimonis!
Aquest fet, a part de demostrar que no conec tan bé Girona com em penso, també explica que aquesta ciutat està plena de racons característics, atribuibles a milers de llegendes, que ja sembla que es confonguin entre si.

Veure els quatre rius que envolten Girona

 El Ter, el Güell, el Galligans i l'Onyar, aquests són els quatre rius que travessen Girona. Els trobem representats a diferents simbols de la ciutat, i també al centre, on hi podem veure el grabat al terra com a la foto, indicant el recorregut dels diferents rius amb la senyalització geogràfica.

Tornar al Museu del Vi, i recordar vells/bells temps

-Al final et deixen sortir?

-Li he preguntat al pare, i m'ha dit que sí.

-Doncs hem dit d'anar a sopar al Museu del Vi.

-Ah si? Ja li demanaré diners a la mare.

-Sí sí, allà ens serviràn alcohol, ja l'has probat?

-Què dius! No, encara no. 

-Ja saps què toca!

Jugar al parxís al bar La Terra

Quan entres, sembles estar al cor de l'oci dels gironins: tot de colors, gent parlant, rient, diferents taules i coixins, i amb el paisatge exclusiu de les cases de l'Onyar. Gent de totes les edats, de tots els estils, que segueixen diferents modes, però tots coincidim al mateix bar, La Terra. Hi respires tranquil·litat, bon ambient, positivisme, i molta gent hi va per fer l'exercici d'aïllament dels problemes.  

Anar-hi ha estat un bon exercici per recordar els jocs tradicionals als que jugava quan era petita, i tornar a reviure les normes del joc del parxís. Us enrecordeu de les barreres? De mantar fitxes? De no poder treure nova fitxa si no treus un 5 al dau? Aneu a passar una bona estona a La Terra, i expliqueu-me quina ha estat la vostre experiència!

Escoltar el xinès que toca l'instrument de corda

Girona ha incrementat el nombre de rodamons i sensesostres durant els últims cinc anys. Se solen concentrar al centre de la ciutat, per poder aprofitar tots els visitants que es concentren al Barri Vell. És una llàstima que fins i tot, acabem reconeixent aquestes persones. Els caps de setmana, se sol trobar a aquest xinès, amb un instrument molt peculiar, un instrument de tan sols dues o tres cordes que es toca de manera similar a un violí.

Fotografiar els reflexes de les cases al riu Onyar

Diuen que en Joaquim Nadal, primer alcalde de Girona, va anar de viatge a Florència. Un cop allà, es va enamorar de les cases del riu, totes de diferent color i mida, cada una amb una personalitat diferent, que encaixaven a la perfecció i formaven una imatge pintoresca.

Ja teniem les cases, així que es va decidir aplicar-li una mica de color  a les cases del riu Onyar, i tot i de no tractar-se d'una idea original, per la bellesa de la nostra ciutat tot hi val, oi?

Girona va deixar de ser grisa, ja tenia color, i aquesta imatge s'ha convertit en la més buscada pels turistes que venen a Girona. 

Fer un petó al cul de la lleona

El cul més petonejat de Girona, el cul de la lleona, situat de la plaça de Sant Feliu. Quina estranya tradició això de petonejar un cul, que està situat a uns tres metres d'alçada!

Tot i viure a Girona, no m'havia preguntat mai el perquè d'aquesta tradició, i vaig decidir investigar. Resulta que aquesta columna se situava al número 19 del mateix carrer, i posteriorment la van posar al lloc actual. Inicialment, van catalogar que l'animal de la columna era un mono, pel seu caràcter d'agafar-se a la columna. Més tard, van veure que es tractava d'una lleona, amb un culet molt mono.

Es diu que no es bon gironí, el que no ha fet un petó al cul de la lleona, i aixó engresca a molts turistes a fer-ho. Fins i tot n'hi ha alguns que es confonen de cul, i pugen a l'estatua equivocada, i et trobes al diari titulars com "La policia troba un grup de turistes enfilats al Lleó del Mercat; s'havien equivocat i pensaven que eren a la figura de la Lleona".

Parlant d'anècdotes, cal recordar que l'Ajuntament de Girona va recomanar no fer el petó a la lleona durant la temporada en què la grip A es va convertir en protagonista de tot. Es va retirar l'escaló necessàri per arribar al culet.

Anar al Colmado Moriscot i mirar el licor amb el llangardaix i el de les rates que tenen a l'aparador, i preguntar-se si mai el vendran.

Estas passejant, veus un aparador ple de productes, algunes marques les coneixes, d'altres no, i de sobte, veus unes rates al fons d'una ampolla, amb una etiqueta amb lletres xines. Això es ven? Quan deu valdre? És bo? Quin sabor deu tenir? Quin fastig! 

I quan ja acabes de fer el repàs a l'aparador, un altre ensurt, una ampolla de licor amb dos sargantanes dintre. Et tornen les preguntes d'abans al cap. Comences a posar sota criteri la botiga, i no entens res. Entraries per preguntar i resoldre les preguntes... però fa respecte. 

Doncs avui us resoldré el dubte: no es venen, hi són per decoració. La resta de preguntes, ja no vaig gosar fer-les, doncs no crec que ningú gosi probar-ho.

Veure un partit del F.C. Girona al camp

Tant de Barça, tant de Barça! Mirem cap a casa que tenim una bona afició! Amunt Girona!!

El dimarts a les nou del vespre, jugava el Girona FC contra l'equip del Granada, al camp de Montilivi de Girona. Més de 9.500 aficionats vam emplenar l'estadi, que en aquest partit es tenia l'entrada gratuïta. Per molt que no es pagués, vaig trobar increïble l'aglomeració de gent i cotxes que hi havia a la zona del camp, no es distingia ningú entre tanta multitud, i tots fent pinya per animar l'equip de Girona, que molt hi té a dir en el món de la lluita i la passió pel futbol. 

El Girona va deixar un bon llistó i va quedar molt bé davant de tota la seva afició que l'havia anat a veure, un gol a cada part del partit, i una bona defensa en tot moment, que va aguantar el 2 a 0. El meu objectiu era grabar un dels gols del partit, però no va poder ser! Així que us deixo amb unes quantes fotografies, i un vídeo d'un gairebé gol del Girona. 

AMUNT GIRONA; AMUNT!

Fer una xocolata desfeta a l'Antiga

Quedes per donar un vol per Girona amb algú que fa temps que tenies ganes de quedar i xerrar una estona, però la feina sempre estressa i ho acabeu postposant per un dissabte a la tarda.

Fa fred, et fa mandra sortir de casa, però has quedat, i agafes l'abric, la bufanda, els guants i les botes, surts de casa acomiadant la calefacció amiga, i apures els últims minuts per arribar al punt de trobada. Et saludes amb dos petons, fregant el nas congelat amb la galta de l'altra, et disculpes pel retard, i vas notant cada vegada amb més intensitat que el fred et recorre les cames, els peus, els dits de les mans, i que els ulls se t'estan quedan encarcarats per llàgrimes del vent que passa. Aleshores, veus un cert grau de complicitat i empatia amb el company o companya, que mig tremola de fred d'haver-te esperat durant poc més de cinc minuts. Abans de començar a xerrar sobre qualsevol tema, ja saps que el que toca és anar a l'Antiga i fer una xocolata per recomposar-se, així que li planteges, i el camí fins allà ja sembla molt més càlid. La cafeteria Antiga, peculiar pel seu estil del modernisme, i pel seus colors, el verd i el blanc, et transporta a una cafè més propi de la Girona de fa uns anys passats.

Pujar al Pirulí

Es veu desde tots els punts de Girona, i se situa just darrera de l'AC Hotels, a la zona de Vistalegre. No amaga cap secret, és una torre de comunicacions de la nostra ciutat, que si bé ens ajuda a rebre i donar informació, no queda pas bonic entre el paisatge. La comunicació d'una ciutat, depèn d'aquesta torre que anomenem de manera peculiar els gironins "pirulí". En aquest cas és l'ull que tot ho veu, però a més, que tot ho sap.

L'experiència de pujar el pirolí no crec que sigui necessària per ser un bon gironí, però he pogut gaudir d'unes bones vistes, acompanyades amb la llum d'una preciosa posta de sol, i amb molt bona companyia.